Ser jove a París en els anys setanta i escriure una primera novel·la en una golfa llogada a Marguerite Dures en la rue Saint-Benoît és un aprenentatge tan literari que sembla inventat. Tornar dècades després i retratar a un aprenent d'escriptor en un permanent estat de desesperació impostada que imita als seus ídols literaris en els cafès converteix a aquesta novel·la iniciàtica en un homenatge a la desil·lusió i l'esperança dels anys de joventut. El jove Enrique Vila-Matas passeja pel barri de Saint-Germain-donis-Prés fingint ser un escriptor maleït, espia la vida de bohèmia dels seus amics artistes i escolta desconcertat els consells de la seva propietària en un francès superior que no entén, mentre s'acomiada de la poesia i de la felicitat de l'escriptura imaginària. Enrique Vila-Matas incorpora un bellíssim pròleg a una de les seves novel·les més divertides quan es compleixen deu anys de la seva publicació. El relat autobiogràfic dels seus primers passos literaris ens convida a endinsar-nos en un d'innombrables passatges parisencs com qui entra, amb l'elegància i la naturalitat de la seva prosa més irònica, en la vida d'un escriptor que no s'acaba mai.