«Tractat de les passions» és el títol d'una nota autògrafa de Leopardi (1798-1837) en la qual s'enumeren 164 fragments del Zibaldone. Es tracta d'un índex temàtic redactat en 1827 juntament amb altres índexs del mateix tipus dedicats a ambiciosos projectes. Es pot plantejar la hipòtesi que Leopardi  tractés de fixar un «sistema» filosòfic que havia de comprendre diverses àrees del saber extretes de l'enorme mole de les anotacions que havia iniciat en 1817 i que continuaria prenent fins a 1832. El projecte, que culmina en 1827 amb la redacció dels índexs temàtics, no seria desenvolupat posteriorment. Els fragments sobre les passions, aquí recollits i ordenats segons l'índex leopardiano, constitueixen un «material de treball» que va quedar inconcluso. Encara que «provisionals», els textos sobre les passions representen un conjunt de pensaments, articulat i unitari, sobre temes relatius a les diferències de sensibilitat que hi ha entre l'home antic i el modern, entre l'home «natural» i el transformat per la modernitat, entre els seus estimats autors grecollatins i les lectures dels seus coetanis. Al fons d'aquests complexos i agudíssims textos sempre descobrim la vida del propi poeta, revelada en algunes lleus anècdotes i expressada, amb amargor i lucidesa, gràcies a la seva inconfusible «filosofia del pessimisme».