Roma, abril de 1993: en el seu despatx de Cors Itàlia, Federico Fellini, el monstre sagrat del cinema, rep en diverses ocasions a Goffredo Fofi i Gianni Volpi per a una extensa entrevista destinada a ser memorable. El tema de les converses no és tant el seu cinema, com el cinema que, com ell deia, li havia arrabassat la vida. El gran director es deixa portar pels seus entrevistadors a través d'una seqüència de records, divagacions i reflexions sobre el seu art. Com apunta Volpi en la seva nota introductòria, «podia parlar indistintament de Kafka o Jung, de Rossellini o Calvino» amb un encant que seduïa a qualsevol, encara que era impossible no albirar darrere de les seves paraules una malenconia profunda que fregava la desesperació. El cinema havia canviat, la televisió ho havia transformat i castrat. El volum es complementa amb comentaris del propi Fellini a les seves pel·lícules, inclosos en aquesta edició seguint els desitjos del director, a més d'alguns fragments d'entrevistes en els quals diferents directors americans i europeus parlen sobre l'obra del Maestro.