Eric Hobsbawn va dedicar aquest llibre a uns personatges que no solen aparèixer en els llibres d'història, encara que hagin deixat un llegat més important per a nosaltres que el de molts reis, ministres i generals. Gent poc corrent, com els herois d'una tradició radical que va dels destructors de màquines de la primera industrialització fins als nostres dies, passant pels «sabaters polítics». Com els guerrillers de Vietnam, els estudiants de maig de 1968 o els protagonistes de la «revolució sexual». O finalment, com els homes del jazz, que encerta a situar en el lloc que els correspon per justícia en la història de la cultura del segle XX.