Un llibre híbrid de relats, passions i records autobiogràfics. A l'escriptura de Javier Voltes la hi reconeix per un estil i una veu inconfusibles, però també per la barreja inextricable de gèneres que conviuen en ella i per la naturalitat amb què transita de la ficció a la no ficció. Les seves novel·les tenen gairebé sempre un component assatgístic, i sovint participen de la crònica, la falsa autobiografia i la discussió literària i històrica. Pel mateix, els seus reportatges i articles mai pretenen ocultar a un narrador pur que atropella amb el seu incontenible i irònica capacitat persuasiva, convertint quant toca en literatura. D'aquesta naturalesa híbrida participa La veritat d'Agamèmnon. Les peces que reuneix aquesta miscel·lània estan agrupades en quatre parts: «Autobiografies» acull relats de viatges, de certes passions i records personals; «Cartes de batalla», textos gairebé sempre vindicativos i polèmics que concerneixen a la nostra història i literatura recents; «Nous relats reals», desopilantes històries que no eludeixen l'emoció ni el compromís amb la pròpia memòria; finalment, «Els contemporanis» inclou alguns exercicis d'admiració i de diàleg amb certs escriptors propers al quefer literari de l'autor. En tots ells apunta aquesta dualitat de crítica i narració, d'experiència personal i intel·lectual o libresca que és consubstancial a les novel·les de Voltes i que aquí es manifesta de forma tal vegada més flagrant, però no menys gojosa. Aquesta imbricació explica la presència del hilarante conte final, «una rondalla sobre el desig, o la impossibilitat, de ser un altre», que a manera de brillant epíleg remata un volum on per ventura es trobin algunes de les millors pàgines de l'autor. Ressenyes:
«Voltes pertany a l'estirp dels grans escriptors; és indubtable.»
Livres Hebdo «La intensa i brillant claredat de l'emoció en l'escriptura de Voltes remitent a Scott Fitzgerald i a Faulkner.»
Independent