ja que els textos i la lectura canvien segons les èpoques històriques, les comunitats culturals i les activitats humanes, convé preguntar-nos com llegim avui i aquí. En primer lloc, qualsevol escrit expressa una ideologia i amaga darrere a un autor interessat... qui és?, què pretén? També els formats canvien: les pantalles i la web arraconen a la biblioteca de paper. Naveguem, teclegem un terme i fem clic perquè compareguin milers de respostes al moment: són fiables? En tercer lloc, accedim amb freqüència i facilitat a textos en altres idiomes, que coneixem només en part: els podem comprendre?, podem entendre a algú que ens escriu des d'una cultura que no coneixem, malgrat que coneguem les paraules que usa? Per acabar, ensopeguem amb una altra dificultat: el món s'ha omplert de textos especialitzats (informàtics, científics, jurídics, etc.), que determinen les nostres vides, però que no és fàcil comprendre. Totes aquestes claus de la lectura analitza Daniel Cassany en Després de les línies, amb un estil directe i la mirada rigorosa que caracteritza les seves obres, a més de nombrosos exemples i comentaris esclarecedores. «Cassany s'apropa amb didactismo a temes com la globalització lectora, internet o els textos tècnics» (Antoni Gual, La Vanguardia). «Un llibre que convida al lector a llegir amb sentit crític. L'estil és lleuger i proper, però no exempt del necessari rigor científic» (Carlos Ocampo, La Veu de Galícia). «Amb atenció, interès i expectació. Així es llegeix Després de les línies, un assaig divulgatiu sobre les pràctiques de lectura en la postmodernitat dirigit "a tots els interessats en la cultura"» (Gemma Casamajó, Avui).