Els politòlegs descriuen i expliquen la política; els filòsofs l'examinen de manera crítica i suggereixen milloraments i, en ocasions, trets socials radicalment diferents. En altres paraules, els filòsofs polítics proposen escenaris i somnis allí on els científics socials ofereixen instantànies d'organitzacions polítiques existents. La filosofia política no és un luxe sinó una necessitat, decisiva per entendre l'actualitat política i, sobretot, per pensar un futur millor. Però, perquè presti semblant servei, aquesta disciplina haurà de formar part d'un sistema coherent al que també pertanyin una teoria realista del coneixement, una ètica humanista i una visió del món d'acord amb la ciència i la tècnica contemporànies. En aquest sentit, una política responsable no hauria d'estar fundada en la ideologia sinó en la filosofia, especialment en l'ètica, així com en la tecnologia social, la qual resulta efectiva únicament quan està sustentada en una ciència social seriosa i rigorosa. L'altre eix vertebrador de Filosofia política és una anàlisi de la possibilitat d'ampliar la democràcia del terreny polític als altres terrenys pertinents: l'administració de la riquesa, l'entorn natural i la cultura. I aquí Mario Bunge torna a suggerir una alternativa tant al capitalisme en crisi com al socialisme ja finit i que mai va ser genuí. Aquesta alternativa és la democràcia integral: és a dir, igualtat d'accés a les riqueses naturals, igualtat de sexes i races, igualtat d'oportunitats econòmiques i culturals, i participació popular en l'administració dels béns comuns. Atent al rumb del nostre món, en Filosofia política Mario Bunge ens mostra la seva faceta de ciutadà preocupat per l'esdevenir històric.