Mogut més per la seva admiració per Goethe que per les exigències del seu propi pensament, Schopenhauer elabora una teoria del color que pretén, segons ell, recolzar els simples fets que Goethe va compilar en la seva Teoria dels colors i recolzar a est en la seva radical oposició a la teoria newtoniana. En aquesta línia, el filòsof presenta una consideració del color des del punt de vista subjectiu (com a modificació de l'activitat de l'ull), completant el tractament objectiu realitzat pel poeta, que entén el color com a modificació de la llum. Així, i malgrat no tenir un contingut plenament filosòfic, aquest escrit contribueix a la comprensió de la teoria schopenhaueriana sobre la intuïció empírica i les formes a priori del coneixement. El present volum, que recull el tractat Sobre la visió i els colors segons la tercera i última edició, datada en 1854, inclou així mateix la correspondència entre Schopenhauer i Goethe, en la qual es posa de manifest la breu i tibant relació entre tots dos. El to de les cartes del jove filòsof reflecteix la seva ambigua actitud cap al mestre, alternant les expressions de màxima reverència amb posats de superioritat cap a la Teoria dels colors, que constituïa per Goethe l'obra de la seva vida.