Rosario Girondo està posseït pel mal de Montano, és un ésser malalt de literatura. En un intent de curació, inicia una quixotesca contesa mental que li porta per terres de Nantes, Lisboa, Praga, Budapest, les Açores i Valparaíso. En els seus desplaçaments va dibuixant, en forma de diari íntim visitat per la memòria d'una infinitat d'autors, el mapa geogràfic de Montano, una comarca infinita i perillosa en la qual proliferen els enemics del literari. La seva lluita és un combat continu contra un realisme que cau sobre la seva imaginació novelesca com una gota freda i un contratemps inadmissible. Aquesta és la crònica d'un home d'acció asfixiat de literatura i una contrarèplica de la paràlisi literària comentada per Enrique Vila-Matas en Bartleby i companyia. Considerada com una de les seves novel·les fonamentals, El mal de Montano va rebre en el seu moment cinc premis importants, entre els quals destaca el premi Médicis-Étranger (al millor llibre estranger publicat a França), l'únic obtingut per un espanyol fins avui. Més enllà de l'èxit unànime de crítica, que ha ressaltat l'originalitat del seu plantejament i el seu extraordinari sentit de l'humor, aquest llibre ha traspassat les fronteres literàries convertint-se en un símbol de la malaltia de la literatura i font d'inspiració per a creadors d'altres disciplines que, llança en ristre, continuen la gesta de salvaguardar un art en perill.