Hilario Goicoechea inicia els seus estudis universitaris en el convuls Sant Sebastià de finalitats dels anys setanta. Fill d'una família obrera, de la qual li separen interessos i mutus recels, tímid per naturalesa, ha estat no obstant això tocat pel follet de la poesia. Per casualitat, entra a formar part d'un pintoresc cenáculo literari, La Placa, compost per joves literats, provocatius i arrogants, que aspiren a encarnar tots els valors subversius del Surrealisme i que, malgrat la seva joventut, es mouen còmodament en les aigües de l'art i del pensament. Mentre fustiguen l'asfixiant filisteísmo cultural del seu entorn, tracten de donar-se a conèixer maquinant les invencions més extravagants. Amb ells, Hilario no només patirà les urgències del desig i la gelosia, sinó que comprendrà que gens importa tant com una pàgina ben escrita i que el vell somni de fer art de la vida, i vida de l'art, sempre acaba malparado davant la tossuda malaptesa de la misèria quotidiana.