Peter Burke prossegueix la seva magistral Història social de el coneixement, ocupant-se en aquest cas del període que abasta des de 1750, amb la publicació de la Encyclopedie francesa, fins a l'eclosió de la Wikipedia. A el igual que en el volum anterior, també publicat per Paidós, Burke ens presenta la història social del coneixement, en el sentit en què no només se centra en els individus, sinó en els grups, les institucions, les pràctiques col·lectives i les tendències generals. L'obra està dividida en tres parts. En la primera, es sosté que les activitats que semblen ser intemporals (com la recerca, l'anàlisi, la difusió i l'ocupació del coneixement) són, de fet, limitades en el temps i adopten diferents formes en diferents períodes i llocs. La segona part intenta contrarestar la tendència a escriure una història triomfalista del ?creixement? del coneixement, aportant dades sobre les pèrdues de diferents coneixements i el preu de l'especialització. La tercera part ofereix unes panoràmiques geográfi cas i sociològiques, comparant les experiències dels centres en els quals es genera el coneixement i les seves perifèries, i sostenint que cadascuna dels corrents principals del període (la professionalització, secularització, nacionalització, democratització, etc.), coexisteixen i interactuen amb els seus oposats. Peter Burke ens ofereix una impressionant panoràmica de la gestació del coneixement al llarg de la història escrita amb la claredat i la senzillesa que li caracteritzen. Aquest segon volum, llargament esperat, es convertirà en una lectura essencial per a totes les persones interessades en les humanitats i les ciències socials.