Antonio Buero Vallejo (1916-2000) està considerat com el millor dramaturg espanyol contemporani. En 1933 va ingressar a l'Escola de Belles arts de Madrid, però la seva vocació pictòrica va ser tallada per la guerra civil de 1936-1939. Dedicat a la solitud, al pensament i a la lectura durant molts anys, va aflorar la seva vena dramàtica per bé de les lletres espanyoles. Del seu treball ha sorgit el teatre de més altura, tensió i transcendència de la postguerra espanyola. Amb HISTÒRIA D'UNA ESCALA, fita en la recuperació teatral d'Espanya, va guanyar en 1949 el premi Lope de Vega. En 1972 va ingressar en la Real Acadèmia Espanyola. En 1986 va rebre el premi Cervantes i en 1996, el Nacional de les Lletres, sent la primera vegada que aquest premi es concedeix a un autor exclusivament dramàtic. Buero Vallejo ha sabut igualar vida i pensament, conducta i prèdica. De la seva lucidesa i de la seva exemplaritat, del seu treball, ha sorgit el teatre de més altura, tensió i transcendència de la postguerra espanyola. Com ha sabut demostrar amb Història d'una escala, fita en la recuperació teatral d'Espanya.