«Sovint la vida és diverteix. Ens regala un diamant, amagat sota un tiquet de metre o la caiguda d'una cortina. Emboscat en una paraula, una mirada, un somriure una mica beneit.Calç parar atenció als detalls. Sembren la nostra vida de petits còdols i ens guien. Els personis brutals, els personis apressades, els que portin guants de boxa o clavin cops de peu a la grava, ignorin els detalls.Volen cuses pesades, imposants, brillants, no volen perdre ni un minut per ajupir-es per una moneda, una palleta, la mà d'un home que tremola. Però si t'ajups, si atures el temps, descobreixes diamants en una mà estesa...I la vida ja mai més no és trista. Ni dissabte, ni diumenge, ni dilluns...».