Alberto Manguel, Premi Formentor de les Lletres 2017, dissecciona la Ilíada i l'Odissea d'Homer per demostrar-nos cuán importants han estat en la construcció de la cultura occidental. Malgrat comptar amb diverses biografies i que unes quantes ciutats es disputin el seu naixement, no hi ha vestigis que puguin acreditar amb seguretat l'existència d'un home anomenat Homer. I no obstant això, no hi ha dubte que les obres reunides sota la seva autoria constitueixen la pedra angular sobre la qual descansa la literatura occidental. La Ilíada i l'Odissea, amb els seus déus ferament humans, constitueixen la narració de les dues grans metàfores que ens defineixen a través dels segles: la vida com a lluita i la vida com a viatge. Sense importar si aquests textos són alegóricos o si pretenen ser testimoniatge històric d'una època extinta, el rapte d'Helena, el cavall de Troia, la còlera d'Aquil·les, el cíclope, Ulisses i Penélope... han alimentat la nostra imaginació durant més de dues mil cinc-cents anys, servint d'inspiració a autors posteriors de totes les èpoques i geografies: Plató, Virgili, al-Farabi, Sant Agustín, Avicena, Dante o Joyce, entre molts uns altres. Amb erudició prodigiosa, Manguel persegueix el llegat d'Homer a través dels cims literaris de tots els temps, oferint-nos aquest meravellós llibre amb el qual ens mostra que les passions que bateguen en tots dos poemes són sentiments comuns a tota la humanitat.