La mort és un fet d'allò més natural que desespera, commou, afligeix, esglaia, sorprèn o, fins i tot, allibera els qui, de moment, tenen la sort de ser-ne testimonis, no pas protagonistes. El trànsit cap a l'altre barri -una millor vida, com diuen els optimistes- és repeteix en cadascuna dels dotze narracions que composen Cadàvers ben triats. D'una mort amb caràcter retroactiu fins a la de l'ingenu deixeble d'un mestre que, convertit en agent de viatges, li'n proposa un al més enllà perquè és cobreixi de glòria. En cada ocasió, però, i tal com ha de ser, al final sempre quedin uns supervivents que podran continuar la història fins que els arribi l'hora. Un cas més aviat singular és el que explica la mort de la memòria d'un ordinador que hauria permès refer la vida i miracles de tota una generació literària. Tot i que pensem que a la seva edat ja s'hi hauria de començar a capficar, l'autor ha envernissat totes aquestes històries amb més humor que preocupació.