Després d'un mes a l'hospital, el 19 d'abril de 2008 a les vuit i vint de la tarda, amb tan sols divuit anys, víctima de leucèmia, va morir Hugo. En aquell moment va començar a ploure. La pluja, tan desitjada, es va tornar amarga en barrejar-se amb les llàgrimes de tots els que van plorar la seva pèrdua. La mort d'un fill és una mort en contra del sentit de la vida, un sofriment intens, immens, el més devastador que un ésser humà pugui experimentar. Amarga pluja no es llegeix, se sent. Tal és la força de la seva prosa senzilla i expressiva, que al fi nal et queda el que l'autora pretén: l'aroma del seu fill. Ningú que llegeixi aquest llibre quedarà indiferent, hagi experimentat o no la pèrdua d'un ser quderido, alguna cosa se li remourà molt dins, allí on cala ineludiblement la "amarga pluja".