Mario Conde ens sorprèn amb aquesta obra única nascuda en un moment difícil des de la qual pretén endinsar-nos en la profunditat del Tao més enllà de les seves formes. Un text abordat des de la serenitat de l'esperit i un ben preuat, el temps, que només en llocs com la presó pot convertir-se en un tresor imprescindible. És difícil expressar amb paraules veritables allò que no pot ser pronunciat. Per cridar-ho d'alguna forma, Lao Tse ho va cridar el Tao. I és precisament sota aquest joc de paraules difícils des d'on parteix l'autor per endinsar-se en una profunditat encara major, en alguna cosa que, de no ser descrit i explicat, podria semblar evident sense ser-ho. Des de la presó d'Alcalá Meco, Mario Conde va aprofundir en allò que s'ocultava entre tenebres, aquesta veu i aquest verb que, malgrat ser descrit i traduït per molts, tanca dins de sí un misteri poderós. El Tao és una mica més que la suma de les seves paraules. Els significants que d'ell s'extreuen podrien semblar uns o uns altres segons la interpretació que donéssim cadascun de nosaltres.