«Durant gairebé dos anys vaig servir amb el capità Alatriste en les galeres de Nàpols. Per això parlaré ara de escaramuzas, corsarios, abordatges, matances i saquejos. Així coneixeran les vostres mercès la manera en què el nom de la meva pàtria era respectat, temut i odiat també en els mars de Llevant. Explicaré que el diable no té color, ni nació, ni bandera; i com, per crear l'infern en el mar o a la terra, no eren menester més que un espanyol i el tall d'una espasa. En això, com en gairebé tot, millor ens hauria anat fent el que uns altres, més atents a la prosperitat que a la reputació, obrint-nos al món que havíem descobert i eixamplat, en comptes d'enrocar-nos en les sotanes dels confessors reals, els privilegis de sang, la poca afició al treball, la creu i l'espasa, mentre se'ns podrien la intel·ligència, la pàtria i l'ànima. Però ningú ens va permetre triar. Almenys, per a esbalaïment de la Història, vam saber cobrar-li-ho car al món, acoltellant-ho fins que no quedem un en peus. Diran les vostres mercès que aquest és magre consol, i tenen raó. Però ens limitàvem a fer el nostre ofici sense entendre de governs, filosofies ni teologies. Pardiez. Érem soldats.»