Història social del còmic es va publicar per vegada primera en 1968 amb el títol dels còmics, art per al consum i formes pop i, des de llavors, no s'havia tornat a editar. Llibre de culte entre els milers d'afeccionats al còmic, Moix analitza -després que estudiosos com Umberto Ressò donessin categoria artística al gènere- els antany anomenats còmics des d'un punt social i ideològic, considerant-los manifestació de les formes de l'art popular (com el cinema, la cançó, els programes de radi, etc.), principalment aptes per ser pastura de les manipulacions polítiques, morals i religioses del poder. Especialment brillants, a més de nostàlgics, són els capítols dedicats a l'estudi dels còmics de la postguerra espanyola, protagonitzats pels mítics Carpanta, Zipi i Zape o Gordito Farcit, així com l'anàlisi i desmitificación d'herois del còmic nord-americà com a Flaix Gordon o Li'l Abner.