Un impressionant testimoniatge de coratge i determinació enfront de les atrocitats comeses a Guatemala contra els últims mayas. En la dècada dels seixanta, Luis Gurriarán, un jove missioner recentment sortit del seminari, arriba a Guatemala amb la tasca d'evangelitzar a un poblat d'indígenes mayas. El caciquisme, la impressionant misèria i l'explotació brutal d'aquests nadius remouran la seva fe, que començarà a transitar per la senda d'un cristianisme utòpic, social. En plena guerra freda, amb l'eix occidental obstinat a perseguir la subversió a Amèrica Llatina, la labor evangelizadora d'aquests missioners va estar sovint en el punt de mira. Malgrat els problemes i tensions, l'aliança -no gaire freqüent- de l'Església amb els pobres va donar com a fruit una lenta transformació cap al progrés de les comunitats en què es van assentar. Entre el periodisme d'investigació i la narració històrica, aquest llibre trenca el silenci existent sobre la guerra més cruenta i menys coneguda d'Amèrica, al mateix temps que permet entendre tant la Teologia de l'Alliberament com els moviments guerrillers centroamericanos del segle XX. El testimoniatge d'aquest missioner espanyol, que va denunciar davant l'ONU, juntament amb Rigoberta Menchú, al govern guatemalenc de Ríos Montt en 1982, repassa quaranta anys d'història a partir de cartes, fotografies, enregistraments, documents i desenes de converses amb el seu nebot i autor del treball, Carlos Santos.