D'algun lloc deuen venir, i en algun temps van créixer i van madurar Juan Benet i Rafael Sánchez Ferlosio, o Juan Marsé i Jaime Gil de Biedma, o Antoni Tàpies i Josep Guinovart... Aquest lloc va ser una miserable postguerra en la qual van haver d'aprendre a fer-se homes lliures. Van fer més del que avui sol reconèixer-se i aquest llibre intenta explicar-ho, ja que totes aquestes obres van madurar en uns circuits intel·lectuals i entre institucions que s'han difuminat de la memòria de la democràcia. Gairebé tots van temptejar els mecanismes de l'Estat, els seus periòdics i institucions, i prop d'allí van fer molt bones revistes, com L'Hora, Accent Cultural o Laye. Però són els mateixos que després van decidir el que anava a ser la cultura espanyola moderna, mitjançant empreses com l'editorial Seix Barral o l'editorial Taurus. Ambdues arrenquen en els anys cinquanta, igual que revistes tan solvents com a Papers de so Armadans, la mateixa Ínsula o fins al cristianisme renovat del Cérvol, que neixen quan res semblava possible.