Amb intel·ligència només comparable a la brillantor del seu estil, Félix de Azúa analitza el nostre univers globalitzat i gregario, nostra Espanya zarzuelera i feudal, en una sèrie de textos breus que van aparèixer originalment com a columnes a l'última pàgina del diari El País. Crítica curulla d'ironia, i llançada des d'un punt de vista singularísimo, Azúa dedica també unes pàgines d'elogi a certs fets i activitats (l'emancipació de la dona, l'obra d'alguns escriptors i artistes) la «esplendor dels quals» fa brillar de forma memorable.