De veritable regal per als lectors pot considerar-se aquest nou llibre de Luis García Montero, en el qual els seus poemes aborden valentament ?com caldria esperar d'un dels nostres millors poetes contemporanis? el sentiment amorós, un tema al que la poesia última semblava haver renunciat però que en Completament divendres inspira, com podrà comprovar el lector, poemes memorables.   Si la veta amorosa ja estava en alguns llibres anteriors del propi García Montero, en aquest es manifesta amb un protagonisme radical i vertebrador. No hi ha moment, activitat, dia que no estigui entremesclat de la presència de l'altre. Fins als mals pensaments, les rutines, el treball, el caos urbà, dibuixen els peculiars treballs i dies de l'enamorat. Per sobre de les ombres que es creuen, les ensopegades, les malapteses, el poeta deixa clara la seva voluntat d'afirmar la plenitud del seu amor, la totalitat de la seva experiència: a aquest sentiment pertany no només «la realitat amb la seva mirada inhòspita, / el desig que neix dels somnis», sinó el passat i el futur. Si l'amor és el sentiment que rescata de la literatura, aquí comprovem admirats que també és el que encara la fa possible