Aquest home del títol seria el pare del nen Jacques Cormery, protagonista d'aquesta història. Però d'aquest pare emigrant, que va morir en el front durant la primera guerra mundial i que s'havia casat amb una menorquina analfabeta i gairebé muda amb la qual amb prou feines va disposar del temps necessari per tenir dos fills, poc se sabrà. Els pobres no tenen història, o tan sols aquella que els atorguen les guerres i les revolucions. El veritable primer home és el fill : sense pare, educat en un miserable barri perifèric d'Alger per una àvia autoritària, que li infligeix càstigs corporals davant una mare impotent, exhausta pel seu treball «en cases alienes», com i per què camins va arribar aquest nen indigent a convertir-se en Premi Nobel de Literatura ? El cas és que aquesta novel·la, que narra com aquest nen va fent-se lentament, construint-se a si mateix, tan diferent del que caldria esperar d'ell pels seus orígens, se'ns apareix com la història de la pròpia infantesa d'Albert Camus.