El «llenguatge inclusiu» ha adquirit rellevància entre les reivindicacions feministes. Hi ha general acord en què urgeix mostrar la participació de la dona en tots els àmbits, però el disenso apareix quan es fa ús del gènere gramatical masculí ?o «no marcat», com ho criden els experts? per referir-se globalment a homes i dones. Hi ha els qui consideren que per aconseguir una societat més justa han d'emprar-se les formes tots i totes, tots/as, tod@s, todxs o todes, mentre que per a uns altres això suposa un mer contorsionisme lingüístic. Pedro Álvarez de Miranda, membre de la Real Acadèmia Espanyola, aborda l'ocupació d'aquests recursos. Els canvis lingüístics mai ocorren per decret, sinó mitjançant acord de la majoria dels parlants. Aquest breu assaig analitza les tensions que el gènere gramatical està plantejant en l'actualitat.