Horaci, vescomte de la Granja, un octogenari vidu, maco i encara elegant malgrat les seves serioses xacres, viu en un gran àtic de Espalter al costat dels seus fills, Míriam i Aarón, a els qui acompanya amb les seves freqüents visites el seu amant Lola Rivas, vint anys menor que ell. Horaci, que en el seu moment va ser un destacat intel·lectual espanyol, amb gran prestigi durant la Transició, ha anat deixant d'escriure per tancar-se en el seu despatx, i sembla no agradar-li massa el prestigi i relleu literari que el seu fill, també escriptor, ha consolidat amb la seva última novel·la. Per al seu vuitanta aniversari, Lola i els seus dos fills decideixen regalar-li un retrat al llenç, que encarreguen a un cotitzat i prestigiós retratista madrileny. Aquest retrat d'Horaci va a ser una celebració del personatge i també una consagració icònica, social i artística de l'aristòcrata. Aquesta història conté dos retrats que emergeixen un d'un altre i que, al llarg de tota la novel·la, es condicionen entre si fins al seu tràgic final.