A les cases patrícies sicilianes hi havia una habitació on les famílies nobles s'aixoplugaven mentre bufava el temible xaloc, impetuoso vent del sud-est que travessa el Mediterrani procedent dels deserts del nord d'Àfrica. La stanza dello scirocco, en italià, era un refugi que es pot interpretar també com a metàfora de la poesia. I de la vida, que és el mateix. No en va Leonardo Sciascia es preguntava si aquesta cambra no existia per «defensar-se del pensament de la mort». Luis Landero va deixar dit que els llibres són «els millors i més segurs amagatalls». La poesia pot servir de defensa contra el vent furiós de l'existència. Aquests poemes voldrien servir als seus lectors si més no com a precari recer davant l'adversitat.