D'aquelles pólvores? Poques vegades es fa tan pertinent la reedició d'un llibre com en aquest cas. L'anòmala vigència d'aquest text, la lucidesa de les seves pàgines, té a veure no amb la necessitat de mirar enrere, sinó de resseguir les pólvores per no oblidar d'on vénen aquests llots. Perquè va anar en aquells dies quan va començar a germinar el procés d'una construcció nacional que a molts els va semblar de cartró pedra, erigida, en qualsevol cas, amb materials que es creien d'enderrocament: un romanticisme de pa sucat amb oli, un imaginari (lingu?ístico-cultural) risible de pur pacato, un historicismo saturat de naftalina, una religiositat que conjugava sàviament sagristia i mancebía? Però pocs com l'autor van veure els riscos d'aquest aparent arcaisme: la submissió, entusiasta o remunerada; l'assumpció general del discurs del patriotisme i l'abandó del de la ciutadania. Una obra que deixa el regust amarg d'una profecia involuntàriament autocumplida: l'asfíxia del pensament independent, de l'esperit crític i de la capacitat de «impugnació del modus vivendi dominant».