La gran novel·la japonesa que ha marcat una fita en la literatura contemporània, una història d'amor inoblidable. Novel·la guanyadora del prestigiós Premi Tanizaki. Aquesta novel·la extraordinària, tal vegada la millor novel·la d'amor dels últims anys, resulta difícil de presentar en tota la seva bellesa i profunditat. Preferim, aquesta vegada, triar per a això paraules alienes: «El cel és blau, la terra blanca és una de les històries d'amor més belles que he llegit en la meva vida. No em refereixo a un d'aquests amors cursis i pretensiosos que proliferen tant en cert tipus de llibres, sinó a alguna cosa molt més profund i real, la lenta i sòlida relació de dos éssers solitaris, necessitats l'u de l'altre, capaços de trobar la tendresa i de compartir-la amb l'estimat enmig dels més petits gestos quotidians, menjar, beure, fer una passejada, asseure's al costat d'una finestra en la foscor... I narrat d'una manera tan delicada, tan justa, que sembla un tros de vida real -potser ho sigui- pintat en un llenç i ofert als nostres ulls per ajudar-nos a ser més savis. Llegeixin-ho i gaudeixin.» Ángeles caso, La Vanguardia La crítica ha dit... «Tremendament poètica, la història exerceix un sensual i magnètic poder sobre el lector. Esplèndida.» Ramón Clavijo, Diari de Jerez «Tsukiko, la protagonista de la novel·la, ja té guardat un lloc d'honor en aquest hipotètic limb dels personatges femenins més destacables de la literatura moderna.» Manu González, Què Llegir «Una autora de culte. La japonesa és una reina en el difícil art de copejar al lector sense fer soroll.» Eugenio Fuentes, L'Opinió de la Corunya «Llegir a Kawakami és com donar-se un bany d'aigua tèbia. El més important és l'homenatge que es rendeix a la malenconia, o a la impossibilitat o, millor encara, a aquest estat d'indefinició -prerreflexivo- podríem dir en el qual habitualment ens movem els humans.» Pablo D'Ors, ABC «Amb la delicadesa amb la qual floreixen els cirerers i la bella naturalitat d'un haiku, els protagonistes van trenant una relació amorosa que desafia convencions.» Antonio Lozano, La Vanguardia «El que Hiromi Kawakami compte és tan carnal, bell i estimulant per al lector que no exigeix ser més explícita. El seu misteri radica en l'extraordinari poder al·lusiu de l'escriptura, llegat dels grans artistes de la narrativa japonesa moderna.» Robert Saladrigas, La Vanguardia «El relat transcorre com un vent temperat a través d'una mosquitera. Posseeix alguna cosa així com l'encantament d'una cantinela. D'una rayuela. Un salta del cel a la terra, a peu coix, amb un got de sake a la mà, amb el cor no obstant això turmentat, al final, banyat de tanta esperança.» François Simon, Li Figaro littéraire «La prosa de Kawakami bé pot definir-se com a cristal·lina: està construïda amb la precisió bella i reticular, perfectament connectada, d'un cristall.» Ciro García, El Nord de Castella «Subtilesa i delicadesa, una prosa detallada que descriu a consciència les marques de l'ànima. Un viatge literàriament suggestiu.» Pere Guixà, El País «Hiromi Kawakami: les coses senzilles són malenconioses. Bellament malenconioses, com el sol que fon la neu, sense deixar petjada d'ella.» Héctor Abad Faciolince «L'estil de Kawakami és d'una gran finura narrativa, d'una delicadesa que frega la poesia, però en la qual també caben la foscor, el dolor i l'esquinçament.» Elena Sierra, El Correu «Hiromi Kawakami. Si el nom no els diu gens, haurien de fer alguna cosa. Llegir, per exemple, El cel és blau, la terra blanca, haiku-novel·la d'un amor sense edat ni tics de sèrie. Llegir i estranyar-se en volar amb els peus a la terra. Est és el mèrit de la seva autora, donar-nos l'experiència del vol sense enlairament, ben plantats sobre l'asfalt de la realitat quotidiana, aparentment anodina i insignificant.» Ana Abelenda, La Veu de Galícia