Podem deixar de pensar-nos com a subjectes per configurar-nos com a obres d'art? Nietzsche entenia les pròpies forces i debilitats com l'argamassa amb les quals treballa l'artista, propiciant un terreny estètic al que sempre va ser domini exclusiu de la reflexió moral. La Vida és així entesa com un fenomen estètic i l'elaboració de la pròpia existència com una tasca artística en la qual la dansa i la música s'eleven a necessitat del ?Ànima contenta de si mateixa? pel que Nietzsche afirmava ?li dono als artistes més raó que a tots els filòsofs fins ara?. La intensificació de la Vida serà a partir d'ara, més important que explicar-la... i la tasca del filòsof artista ja no serà tant el confinament del món en categories conceptuals com la producció d'eines que ajudin a l'activitat de la Passió més forta.