Aquesta obra suposa la primera biografia d'Alejandro Farnesio (Roma, 1545 - Arres, França, 1592), Duc de Parma i militar al servei d'Espanya.Descendia d'un Papa i un emperador. Sent adolescent va passar a la cort d'Espanya, on es va educar; en 1565 es va casar amb la princesa María de Portugal. Com a militar al servei de la Corona espanyola, va destacar en la defensa de les possessions hispanes als Països Baixos. En 1571 va participar en la batalla de Lepanto. Sis anys més tard, va emprendre la campanya de Flandes. Alejandro Farnesio va derrotar als revoltats en Gembloux i va recuperar les províncies catòliques meridionals. En 1578 va ser nomenat governador dels Països Baixos. En 1586, en morir el seu pare, va heretar els ducats de Parma, Plasencia i Guastalla, però va cedir la seva administració al seu fill Ranuccio per continuar en Flandes. Un any més tard es va enfrontar amb èxit a una força anglesa manada pel duc de Leicester. En 1592, el seu exèrcit va alliberar Rouen. Poc després va tornar a Flandes, on va morir a conseqüència de les ferides rebudes en el combat de Caudebec, lliurat contra els exèrcits francesos.