La narradora de les possessions viatja de Barcelona a Palma per passar uns dies en família i tranquil·litzar al seu pare, a qui la jubilació i uns problemes amb un veí tenen a la vora del col·lapse. Mentre tracta d'entendre el seu estrany comportament, es retroba amb un antic amant i mentor, i recorda un macabre succés esdevingut a principis dels noranta en el qual un reeixit empresari madrileny, soci del seu avi, va matar a la seva dona i al seu fill i després es va suïcidar. Bogeria, excés de zel, depressió, la protagonista es pregunta pels abismes que amaga cada ésser humà. I moltes de les coses que ha viscut se li revelen ara d'una manera diferent. Enllaçant amb perícia tres fils narratius diferents que ens porten de la crisi del periodisme a la corrupció, passant per l'educació sentimental de la protagonista, Les possessions és una novel·la sobre allò que perdem mentre madurem i aprenem que «créixer consisteix en això: no tenir on tornar». «Temes l'interès dels quals deriva tant dels seus plurals significats, sempre relatius a la condició humana, com del dany que solen provocar. Són el ganxo fonamental d'un llibre valent i ambiciós els sentits del qual provoquen un ressò perllongat després de la lectura. () Per això escriu, per parlar de coses de les quals mai es parla, de la culpa i el dolor de la memòria. I trena passat i present amb envolupant destresa per relatar el que som i el que vam perdre. El que s'ha dit: un plaure gaudir d'aquesta escriptora.»Pilar Castro (El Cultural) «Novel·la plena de moments brillants i personatges, com el del pare o la pròpia narradora, extraordinaris. (...) Amb gran sensibilitat i subtilesa, Llucia Ramis fa en "Les possessions" una oda als mons que desapareixen i al difícil que és desprendre's de les coses.»Laura Ferrero (ABC) «Novel·la impecable i de factura moderna que entreteixeix sense por tres arguments que poden resultar d'un primer cop de vista dispars però que van a unir-se gràcies a l'estil de Llucia Ramis, una manera que t'atrapa () "Les possessions" reflecteix la maduresa narrativa i la solidesa de l'autora.»Diego Gándara (La Razón)