Un collaret d'or, coral i aguamarinas que un anticuario iranià suplica a Jorge Dezcallar que li faci arribar a la seva filla obre aquest llibre, en el qual el diplomàtic espanyol passa revista als seus anys com a ambaixador ?ho va anar al Marroc, Washington i Roma? i recorda a algunes de les personalitats ?ministres, reis, actors, presidents? amb les quals ha compartit negociacions diplomàtiques i també, en ocasions, vetllades inoblidables. Conflictes pesquers amb el Marroc que posen de debò perillo la relació entre països, maldestres intents d'oferir-li al MoMA un Velázquez a canvi del Guernica, un banquet marroquí que no comença fins que arriba el be enviat pel rei, agraïments que es lliuren en forma d'enorme calaix curull de llenguados i lluços o una declaració de guerra amb Rússia de la qual ningú es va acordar durant més de dos-cents anys recorren aquestes pàgines, plenes d'històries entranyables, divertides, desoladores o simplement surrealistes, però en qualsevol cas apassionants, escrites per algú que, a conseqüència de tot el viscut, ha après «a ser tolerant, a contrastar els meus punts de vista amb uns altres i a acceptar que, per sobre del vernís de races, religions i llengües, els éssers humans som essencialment iguals i busquem les mateixes coses per camins diferents».