Estic en un parc i els àlbers temblones semblen meditar una pregunta fosca. Potser m'alliberen del món en càmera lentíssima. Arbres d'els qui aprendre el joc de l'instant. Són les coses que es pensa quan fa estona es va abandonar la terra (i els seus objectes protectors), quan el benefici del dubte és un vell en un banc esperant l'autobús que no té destinació. Enigmàtica escena que algú podria recordar si l'univers no s'extingís avui ?a tot tardar per? la tarda. ?Antibalada del meu passeig sobre Hyde Park?, de Juan José Rodinás. Juan José Rodinás (Ambato, Equador, 1979). Ha publicat Els rastres (2006), Viatge a la mansedumbre (2007), Escombrat de camp (2010), Codi de barres (2010), Cromosoma (2010), Estereozen (2012), Anhedonia (2013) i Kurdistan (2017). A més, ha reunit el seu treball en antologies personals com Els erms inversos o 9 graus de turbulència interior. Va recopilar ?juntament amb Luis Carlos Mussó? el llibre Tempestat secreta. Mostra de poesia equatoriana contemporània (2010). Com a traductor va publicar el llibre Una cosa natural. Vint-i-nou poetes nord-americans. Ha obtingut, entre altres reconeixements, el Premi Internacional de Poesia Jove La Garúa 2007, el Premi Festival La Lira 2013 i el Premi Margarita Ferro 2017. Actualment, finalitza un doctorat en Estudis Hispànics a la Universitat de Leeds.