L'ordalia o «judici de Déu» era un procediment judicial sorgit en l'Europa de l'edat mitjana, segons el qual, en cas de denúncia (per herejía, adulteri o robatori), era l'acusat qui havia de demostrar la seva innocència. Les proves al fet que para això era sotmès variaven: agarrar un ferro candent amb les mans i resistir sense cremades, ser llançat a l'aigua amb les mans lligades i no ofegar-se, o resultar vencedor en un torneig. L'autor explora els prejudicis morals, culturals i antropològics que s'amaguen després d'aquesta aberració jurídica i els mecanismes amb els quals el Poder assenyala i converteix en enemics a determinats grups (jueus, negres, dones).