Escrita pels alumnes de l'escola del petit poble de Barbiana (Itàlia) i pel seu mestre, Lorenzo Milani, aquesta obra descriu l'escola innovadora: sense horaris fixos, ni espais predeterminats ni assignatures compartimentades. Una escola que atorga un pes fonamental a la llengua com a instrument per aprendre i fer-es valer; i al coneixement de l'actualitat, la manera més enriquidora d'utilitzar els sabers. Milani i els seus alumnes ens interpel·len en un triple sentit. Primer: tots els infants tenen dret a ser escolaritzats i a assolir els competències bàsiques, és a dir, a comptar amb els ajuts i recursos necessaris per aconseguir-ho. Què és l'escola inclusiva sinó això? Segon: si el temps escolar és insuficient per arribar als objectius pretesos, calç allargar el temps educatiu més enllà de l'escola. Tercer: els docents han de ser més capaços que mai de motivar i fer que els infants i joves trobin sentit en allò que fan en una època marcada per la incertesa i la manxola de referents.