A les muntanyes de la illa indonèsia de Célebes viu el poble dels toraya, conegut per uns ritus funeraris que es perllonguen durant diversos dies i congreguen a tota la comunitat. Quan un bebè mor, per exemple, el seu cos es diposita a l'interior del tronc d'un arbre centenari que, a poc a poc, ho embolica i es nodreix d'ell. Així, en créixer, l'arbre condueix als nens cap al cel, un símbol escultòric mitjançant el qual es mantenen propers els éssers estimats que ja no estan. El narrador d'aquesta història, un cineasta profundament afectat per la defunció de Eugène, el seu millor amic i confident, descobreix en els arbres dels toraya la síntesi del misteri de la vida i la mort, com una clau mestra capaç d'obrir aquest recinte hermètic en el qual les persones amaguem les vivències més íntimes. Apuntant-se a l'abisme de la pèrdua, el narrador es troba, paradoxalment, cara a cara amb la intensitat de l'amor, aquest enigma insondable que ens lliga al futur mentre el present estripa el nostre ésser. Reconeguda i celebrada en les seves obres més emblemàtiques -Ànimes grises, La néta del senyor Linh i L'informe de Brodeck-, la prosa depurada, poètica i lluminosa de Philippe Claudel brilla encara més en aquest text intimista, de gran fondària filosòfica, que és alhora un homenatge a l'amistat i una oda a la fragilitat de la vida. Un viatge interior ple d'esperança que ens convida a valorar la bellesa que tanca la nostra efímera existència.