Per aquestes pàgines desfilen vells amors, vivències íntimes o banals, obres d'art, peces musicals i milers de lectures juntament amb tot allò que hagi deixat alguna cicatriu en qui escriu per configurar un extens retrat antropològic que interpel·la la realitat des de l'experiència fins a la memòria. En aquesta novel·la total caben cos, records i desig; suor i sang; horror, bellesa i silenci. Per breu ferida restitueix el foc a les cendres dels passos caminats per l'autora, que la seva irredenta vocació per la recerca es toca amb el següent vers del poeta Paul Celan: «El camí d'hores va caminar el que vaig dir. El camí d'hores va caminar el que vaig callar. Va caminar i vas caminar, per l'infinit vas caminar, cap a endavant i cap a enrere, cap a cap part, cap a la paraula, cap a allí».