A punt de complir deu anys complint el somni d'escriure despert, vaig creure que havia arribat el moment d'ordenar en el meu desordre vital tots els relats d'amor que no he volgut perdre pel camí. No he deixat d'escriure'ls, ni de sentir debilitat pels relats d'amor que no siguin ñoños ni insultin la intel·ligència de qui llegeix. Hi ha molta poesia i molt humor, perquè l'amor, sense aquests dos ingredients, és gimnàstica sense ganes, un treball mecànic. És que hi ha una mica més surrealista que un enamorat? Crec que no. En fi, que aquestes són, en aquests primers deu anys com a escriptor, totes les meves fotudes històries d'amor. Espero que les gaudeixin tant com jo en viure-les o veure-les viure. Però sobretot, en escriure-les.