Ricardo Seixas rep a Porto una misteriosa carta en la qual el doctor Bohígas ho cita a Barcelona, on encara no ha estat sufocada l'epidèmia de possessos i proliferen els disturbis socials. Quan acudeix a saludar a mossén Cinto Verdaguer, el cèlebre escriptor i sacerdot, a l'església de Belén de la Rambla -sense sospitar que a aquestes hores ja agonitza en Vila Joana-, la sagristia acaba de ser assaltada. Convertit en blanc de les sospites policials, Seixas haurà d'improvisar la seva pròpia justícia al socaire dels esdeveniments i retrobarà de manera inesperada l'amor perdut i una mica del que, sense saber-ho, va deixar a la ciutat. En la segona meitat del segle XIX, el progrés científic i tecnològic, herència del racionalisme il·lustrat, va ser incapaç de desprendre's del llast de la superchería. Al poeta i clergue Jacinto Verdaguer se li va titllar de boig, però en la seva bogeria fluïa la lucidesa amb la qual va saber depurar com ningú la llengua materna fins a convertir-la en l'idioma que va elevar a les més alts cims. L'insigne autor, immortalitzat en el record de molts amb prou feines en un bitllet blau de cinc-centes pessetes, va creure ser víctima d'una persecució diabòlica. Al marge de qualsevol judici sobre la seva salut mental, sembla indubtable pels testimoniatges del tercer marquès de Cometes que algun fenomen extraordinari i sobrenatural va tenir lloc en la càmera que, en el palau de la Puertaferrisa, el seu oncle li havia assignat. Vidents i espiritistas van envoltar al poeta, exorcista i limosnero -la caritat era l'únic pal·liatiu a la falta de drets socials-, en la mateixa època que recrea amb notable rigor històric La Ciutat dels Dimonis. Una memorable novel·la que ens descobreix també la labor de l'Institut Microbiològic de Barcelona, el complex desenvolupament de la medicina i els grans esculls que va haver de salvar la ciència en una era en la qual l'engany i la superstició campaban pels seus respectes.