Després dels tràgics atemptats de l'11 de setembre de 2001 contra el World Trade Center de Nova York, a molts testimonis els va quedar una inquietant sensació de déjà vu: el cinema de catàstrofes, de ciència ficció i el thriller polític s'havien transformat en una amenaçadora real thing. L'arribada del Armaggedon, de la fi dels temps, tantes vegades profetizada per Hollywood, s'estava retransmetent per la CNN i per FOX News. A partir d'aquest moment històric, i fins a l'actualitat, el cinema d'horror nord-americà post 11-S ha aprofundit de forma perturbadora en la paranoia i la por que, a tots els nivells, es va ensenyorir de la vida nord-americana. Un cinema que ha provocat una vasta catarsi social similar a la qual va causar en els anys trenta el cinema de terror de la Universal respecte a la Gran Depressió o el American Gothic en relació amb la Guerra de Vietnam i el Watergate. Antonio José Navarro, autor d'aquest lúcid i documentat assaig, examina l'enorme impacte cultural que els atacs terroristes de l'11-S han tingut al cinema d'horror nord-americà. Un assaig on s'estudien detalladament títols tan rellevants com La casa dels 1.000 cadàvers (2003) -convertida en cult movie capaç de generar la seqüela Els renegats del diable (2005)-, la sèrie Saw (2004-2010) i la trilogia Hostel (2005-2011), «remakes» com La matança de Texas (2003), Els pujols tenen ulls (2006) o Clarejar dels morts (2004), i cintes de la categoria d'Expedient Warren: The Conjuring (2013), L'exorcisme d'Emily Rose (2005), La terra dels morts vivents (2005), Paranormal Activity (2007), Els estranys (2008), La cabanya en el bosc (2011), La Bruixa (2015) o No respiris (2008). Excel·lents exemples d'un cinema d'horror lúgubre, violent, erigit en representació mitològica, alegórica, de l'angoixant trauma social provocat per l'11-S, el qual ha qüestionat i fallt els límits establerts entre el pensable i l'impensable, el tolerable i l'intolerable, l'humà i l'inhumà, i entre el Ben i el Mal absolut. ANTONIO JOSÉ NAVARRO (Barcelona, 1966). Historiador i crític cinematogràfic, membre de l'Associació Espanyola d'Historiadors del Cinema (A.I.H.C.) i del consell de redacció de la revista especialitzada Dirigit per. Actualment col·labora en Imatges d'actualitat, Blow Up (Itàlia) i el suplement cultural del diari Llaura. És autor dels llibres Alien/Els inconquistables (1995) i, en col·laboració amb Tomás Fernández Valentí, de Frankenstein. El mite de la vida artificial (2000). Va ser membre del comitè de selecció del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges (2001-2002 i 2007-2011) i responsable del Departament de Publicacions, on va coordinar i va participar, entre uns altres, en els següents llibres publicats en VALDEMAR: La nova carn. Una estètica perversa del cos (2002), El dimoni al cinema (2007), Explorant mons: el cinema de ciència-ficció (2008), King Kong 75 anys després (2008), Les ombres de l'horror, Edgar Allan Poe al cinema (2009) i Malsons en la foscor. El cinema de terror gòtic (2010).