L'entusiasta acolliment que el públic lector hispanoparlant ha ofert a les dues últimes novel·les de Jhumpa Lahiri -Terra desacostumada i La hondonada- ha fet indispensable la reedició de la seva òpera primera, amb la qual l'escriptora indo-nord-americana va iniciar la seva fulgurant trajectòria literària. Amb amb prou feines trenta-dos anys, aquesta jove nord-americana d'ascendència bengalí va obtenir gens menys que el Premi Pulitzer i es va guanyar l'elogi unànime de la crítica i els lectors amb la seva prosa diàfana i precisa com un bisturí. Els nou relats que componen aquest llibre revelen el mestratge de Lahiri per traçar una complexa cartografia emocional, la d'una sèrie de personatges que en la seva recerca de la felicitat traspassen fronteres geogràfiques, culturals i generacionals. Ambientades tant en l'Índia com a Estats Units, aquestes històries despleguen la riquesa i la profunditat de la mirada de Lahiri, capaç de detectar els més subtils conflictes en les relacions humanes i plasmar-los amb una delicadesa incisiva i commovedora. Ningú que, per qualsevol motiu imaginable, s'hagi sentit alguna vegada en la seva vida estrany i alienat del món podrà evitar donar-se per al·ludit en aquests relats. Així doncs, en aquestes pàgines superbes, Jhumpa Lahiri plasma un complex tapís d'emocions i desassossecs, una incursió a la intimitat de les persones que, indefectiblemente, resulta captivadora per la seva bellesa, el seu poder d'evocació i la perennitat del seu discurs.