"Cel estàtic d'elevadors" és un llibre de poemes que situa el lector en uneixes coordenades d'espai i temps ben concretis però, tanmateix, ben obertes. El llibre vol agermanar avantguarda i classicisme, per mitjà d'un vers -rimat o no- que pretén fer evident el que és permanent en el qual és dinàmic, que muda, que és transforma irremeiablement en cada nova lectura. És una porta d'entrada a l'imprevist.