Deu relats en els quals la música, l'enginy i el lirisme prenen el comandament per generar atmosferes oníriques que deixaran en el lector una sensació similar a la dels contes de Eloy Tizón o Clarice Lispector. «Vaig tocar la sonata més trista de la meva vida, d'una tirada, girant les pàgines de la partitura amb desgana, amb els dits tacats de sang, pensant en un cap trencat, maltractada per l'art, assassinada per l'art, esquarterada per l'art.» La matemàtica de la música i la matemàtica de la vida llancen el resultat sonor que registra L'acústica dels iglús, primer llibre de relats d'Almudena Sánchez. Una mare a la deriva per carreteres secundàries amb els seus dos fills en el seient de darrere; dos ancians en un telefèric complint el seu últim somni; una acurada estudiant en atur que acaba treballant com a astronauta; i moltes, moltes adolescents que es barallen entre elles, aprenen a tocar instruments o s'enamoren de nedadors recorren les pàgines cordials i alucinadas d'aquesta antologia. Si per ventura és possible la quimera d'una adolescència adulta, d'una maduresa jovial, els relats d'Almudena Sánchez apostarien tot a aquest ensomni, doncs en ells trobem la mirada única d'una narradora que tempera l'estil per posar del revés la trama màgica del món. L'acústica dels iglús d'Almudena Sánchez és el cinquè títol que l'autor Alberto Olmos, editor convidat de Cavall de Troia durant 2016, porta a la seva col·lecció «El cavall d'Alberto».