Desenvolupament de l'Ètica de l'Alliberament, aquestes 14 tesis d'ètica aclareixen el pensament crític i serveixen de nova fonamentació al mateix. El pensament crític part de la proximitat originària del subjecte davant l'altre experimentat com a persona, no com a cosa funcional dins d'un sistema. És en el cara-a-cara ètic, anterior a tota una altra relació, on se de-construeix el sòl ontològic de la moral establerta. Concebudes com a anotacions per a les seves classes de filosofia, aquestes Tesis són el millor compendio del pensament d'Enrique Dussel. No solament representen una recapitulació de les seves Ètiques precedents, sinó que obren noves hipòtesis de treball, com la definició de l'ètica com a teoria general de tots els camps pràctics, o el discerniment, en la part crítica d'aquesta obra, del moment negatiu dels principis respecte del moment positiu, la qual cosa permet no solament una major claredat, sinó que explicita el moment normatiu deconstructivo d'un ordre injust, èticament injust, dolent, enfront del moment creador o innovador. Però si hi ha un aspecte correctiu d'obres anteriors de l'autor és pel que fa a Martin Heidegger, l'ontologia del qual ja no és llegida com una ètica crítica sinó desvetllada com una moral del sistema vigent.