En la Eneida (6, 268) hi ha una doble hipálage que Borges es va encarregar de celebrar: " Ibant obscuri sola subnoc­et per umbram " . En cert sonet referit a " un soldat de Urbina " , en aquella zona d'ombra en què el Quixot i Sancho tal vegada no somiaven encara amb travessar " el fons d'algun somni " , Borges va recordar la hipálage virgiliana per evocar a Cervantes en un altre hendecasíl·lab: " errava fosc per la seva dura Espanya " . Durant la seva vagabunderia per la dura Espanya de finals del XVI, Cervantes va conèixer vendes i camins, murris de tota laya i clergues hostils, farsants de barbes postisses i creadors de " tramoies, núvols, trons i llampecs, desafiaments i batalles " . Potser també algun cavaller insomne. No és improbable que d'aquí sorgís la confessió del Quixot, que és la seva: " Des de noi vaig ser aficionat a la carátula, i en la meva mocedad se m'anaven els ulls després de la faràndula " . És segur que aquell món contenia en germen l'inesgotable univers de les seves novel·les. A l'ombra allargada d'aquell primer " Quixot " , va intentar tornar a la seva «antiga ociosidad», és a dir, al teatre. " I, pensant que encara duraven els segles on corrien les meves lloances -afegeix, no sense certa malenconia-, vaig tornar a compondre algunes comèdies, però no vaig trobar ocells en els nius d'antany; vull dir que no vaig trobar autor que me les demanés... En aquesta saó em va dir un llibreter que ell me les comprés si un autor de títol no li hagués dit que de la meva prosa es podia esperar molt, però que del vers gens; i, si va a dir la veritat, cert que em va donar pesadumbre el sentir-ho " ..