Antagonía constitueix un edifici novelesco articulat en quatre unitats autònomes interrelacionades: " Recompte " (1973), " Els verds de maig fins al mar " (1976), " La còlera d'Aquil·les " (1979) i " Teoria del coneixement " (1981). La història, l'escriptura, la lectura i el pensament són les activitats desenvolupades respectivament en cadascuna d'elles. Si la recepció de " Recompte " va destacar per la seva visió desmitificadora del passat, de les altres tres lliuraments va ressaltar la seva concepció reflexiva i rupturista. En el seu conjunt, Antagonía comporta un exercici de memòria, un record del passat, no el seu oblit, que retrata les mentalitats canviants de la societat espanyola a partir dels anys quaranta del segle XX. Sense ser una crònica política, ofereix, amb lent sovint irònica, un repertori d'actituds i llenguatges del passat i del procés històric i cultural que es va engegar amb la Transició. No hi ha argument lineal ni continu, sinó fragments juxtaposats units per ressonàncies que expliquen la vida del protagonista des de la seva infància i el que ell escriu, introduint al llarg del relato variants i ressons de la seva vida i del seu entorn familiar i social.