L'obra d'Enrique Dussel (Argentina, 1934) s'ha destacat per qüestionar radicalment el protagonisme de la filosofia eurocéntrica. En la seva proposta construïda a través de cinc dècades s'ofereix un lloc a totes les tradicions de pensament i als «exclosos» en el diàleg internacional contemporani. D'aquesta forma, els textos amerindios, el pensament àrab i la narrativa de l'Àfrica bantú se separen del seu caràcter «exòtic» i s'ofereixen com a esquemes crítics, amb raonaments que parteixen d'una realitat específica per fer comprensible la conformació complexa del món actual. Amb una renovadora lectura de Pablo de Tars, Hegel, Benjamin, Levinas i iek (per esmentar alguns noms), aquest llibre constitueix una síntesi de les principals aportacions de Dussel en el camp de la descolonització filosòfica i la política d'alliberament. Així mateix, exposa la seva perspectiva quant a les relacions de poder cap a un món transmoderno més enllà de la Modernitat centrada a Europa i ofereix alguns dels diàlegs que l'autor ha sostingut amb l'obra de Marx i marxistes reconeguts. Gràcies a aquesta reunió, el lector conformarà una idea sòlida dels temes que s'han fermentat en escenaris internacionals; tots resultat d'un pensament crític sense precedents, que sorgeix de la novetat mateixa de la història immediata de molts pobles. Aquest és un panorama obert al treball d'un escriptor que parteix de la realitat concreta i obre camí cap a l'inesperat, cap al nou.