"Animals que fan coses en silenci" no és un poemari a l'ús; és una col·lecció d'atractives imatges, una muntanya russa d'emocions, una sèrie de reflexions quotidianes que es desenvolupen en un paisatge surrealista on tot pot succeir. Es tracta d'un llarg i un divertit poema que convida a la lectura en veu alta per així degustar millor la seva sonoritat; un cant a la llibertat creativa -tant a nivell formal com a estètic- que rezuma aromes mexicanes. Aquesta àmplia composició de vers lliure i lectura vertical es desenvolupa sense solució de continuïtat; la part literària és un tot. Una veu omniscient interactua amb un ampli elenc d'animals -des de formigues a granotes, passant per gats o ocells- al marge d'estereotips poètics, i convida a la complicitat dels lectors: "I tu? Ja vas volar?".