«Aquest text és [?] el millor homenatge que podia rendir-se a la memòria de Michel Foucault. Un homenatge que és, alhora que sentit record del que de prodigiós hi ha en l'aventura intel·lectual foucaultiana, lúcida proposta d'un itinerari a través de la geografia complexa i travada del seu discurs: un itinerari entre els altres possibles que Foucault permet, però un itinerari que uneix a la comprensió rigorosa que Deleuze té del significat de la seva obra, tot l'art deleuziano dels matisos, els tons, les inflexions. Així, el present text és, també, testimoniatge exemplar d'una llarga amistat, i no només ?filosòfica?.» Del pròleg de Miguel Morey